PUERTA DE ALCALÁ

És una de les cinc antigues portes reals mes importants de la ciutat de Madrid, ubicat a la Plaza de la Independencia.

El rei Carles III, en el moment que va començar a governar, va voler arribar a Madrid a través d'un nou monument que ell va ordenar que el fessin, la Puerta de Alcalá. Era un rei que volia canviar Madrid, ja que en la capital espanyola hi havien moltes esglésies però casi no hi havien monuments. Així que va manar construir-la i substituir a l'antiga que hi havia, que portava des del S.XVI.

Va ser construïda entre el 1769 i 1778 per l’arquitecte Francesco Sabatini i els autors Francisco Guitérrez Arribas i Roberto Michel.

 Francesco Sabatini

 Sabatini era l'arquitecte preferit per el rei Carles III, ja que sobresortia entre els altres gràcies a la seva manera de dissenyar monuments espectaculars. Va néixer al Regne de Sicília el 1722 i va morir al Regne d'Espanya al 1797. Va estudiar arquitectura i des de jove ja treballava per el rei de Nàpols, Carles VII. Quan Carles ocupa el tron a Espanya, Sabatini va al Regne d'Espanya. Tots els edificis que va dissenyar, ho feia al servei de la casa reial. Tenia un estil neoclàssic, però també tenia inspiració del renaixement italià.

Antiga Puerta de Alcalá al S.XVII; al 1636; i al 1750 (Dibuixada per Antonio Joli)

La Puerta de Alcalá actual, sense contar la part que surt de l'escut de les armes, la seva altura és de 19,50 metres i la dels tres arcs centrals és de 9,50 metres. Està inspirada en l'arquitectura de Miguel Angel. Gràcies a la Puerta de Alcalá, la gent que venia de Catalunya o Aragó podia arribar a Madrid mitjançant aquesta porta.

1815

En conseqüència dels anys que han passat, l’han tingut de restaurar cinc vegades. La primera va ser el 1869, on van construir la Plaza de la Independencia al voltant del monument. A l'any 1904 i el 1959 es va realitzar una neteja per restaurar algunes de les figures, el 1979 en celebració del segon any de la plaça, i per última vegada el 1992 van renovar la coberta.

Al llarg de la vida de la Puerta De Alcalá li han passat diverses coses curioses:

Al 1823, durant el regnat de Fernando VII, va fer venir a les tropes franceses, també conegudes com Cent Mil Fills de Sant Luis, que van disparar canyons. Això va fer que en conseqüència quedessin les marques que van fer.

Amb els problemes que tenia Madrid i el dany de la Puerta de Alcalà, el duc de Frías va escriure un poema, del qual l'hem pogut trobar:

La ancha puerta que regia y ostentosa

al vasto circo matritense guía,

forzada por gente sediciosa

fácil entrada al agresor cedía.

Poc abans de que dissenyessin la Plaza de la Independencia, quan encara hi havien les cases i els arbres el voltant, podem observar que hi havien reixes de ferro en les portes, així no tothom tenia accés. A dalt a l'esquerra, també hi trobem la Plaza de Toros. 

1855

I si observem la perspectiva des de la Plaza de Toros, veiem des de l'altre banda la Puerta de Alcalá.

Hi ha hagut algunes polèmiques com ara quan el en 1870 hi havien parades de traginers i cartells que els anunciaven. O també quan un tranvia, apart de passar per un costat de la Puerta de Alcalá, va decidir passar pel mig, deixant-nos la imatge de la dreta.

Durant la guerra civil, la Puerta de Alcalá també va ser objecte de franquisme, ja que en octubre de 1937 van posar uns cartells en les dos bandes del edifici amb les cares del dictadors de la URRS en motiu del vintè aniversari de la Revolució Russa, amb el lema "Viva la URRS". A la porta principal hi havia el retrat de Stalin, i a dalt el símbol de la Unió Soviètica.

I per acabar us deixo amb com és actualment la Puerta de Alcalà. I la cançó que Ana Belén i Victor Manuel van dedicar-li.