LES TRES GRÀCIES

Les Tres Gràcies és un quadre que va ser creat el 1639 per l'artista Pedro Pablo Rubens, qui va néixer a Siegen, Westfàlia, el 28 de juny del 1577 i va morir a Anvers, Bèlgica, el 30 de maig del 1640. Va ser un bon diplomàtic i el pintor barroc més popular de l'escola d'Anvers, lloc més important en el desenvolupament del Barroc flamenc. És conegut pel seu estil exuberant, el qual destaca pel seu moviment, color i sensualitat. Dominava diverses llengües i va ser un gran humanista i un bon diplomàtic. 

Les Tres Gràcies de Rubens és un quadre pintat a l'oli sobre taula i mesura 221cm d'altura per 181cm d'amplada.

En tot el quadre destaquen els colors pàl·lids, la línia corba en la majoria de les figures i el petit cercle que formen les tres dones reunides mentre ballen. Les tres dones, les quals destaquen per la seva formositat, estan emmarcades per un arbre a l'esquerra i una cornucòpia daurada (que és un corn que representa l'abundància) situat a la dreta, de la que brolla aigua, amb una garlanda de flors per sobre. 

L'obra de Les Tres Gràcies de Rubens és de tema mitològic, ja que, segons la mitologia grega, les Tres Gràcies (Eufrosine, Talia i Aglae), filles de Zeus i de la nimfa Eurínome, eren les deeses de l'encís, l'alegria i la bellesa. Acompanyaven les divinitats de l'amor, Afrodita i Eros, i destacaven en els convits, les danses i la resta d'esdeveniments socials alegres. Aglae es va casar amb Hefest, l'artesà dels déus, i és per això que les Gràcies s'associen a les Muses, és a dir, amb les arts. A cada una d'elles li corresponia una qualitat: la Gràcia rossa de l'esquerra representa la bellesa, la del centre el desig, i la de la dreta la satisfacció. D'aquesta manera, són conegudes com al símbol de la felicitat.

Es creu que la Gràcia de la dreta s'identifica amb la primera dona de Rubens, Isabella Brant.

   


També es diu que la Gràcia rossa de l'esquerra representa la segona esposa de Rubens, Helena Fourment.

      

Les Tres Gràcies de Rubens són el contrari de l’obra Les Tres Gràcies de Rafael Sanzio. Les tres dones que apareixen en l’obra de Rafael representen un tipus de bellesa ideal, mentre que les de Rubens mostren una bellesa més sensual. Les tres muses que va utilitzar Rafael només van servir a Rubens per il·lustrar les exuberants formes dels seus habituals models. La composició de Rubens respecta el model clàssic de Rafael, qui representa les Tres Gràcies totes nues i reunides.

També el podem comparar amb les Tres Gràcies que apareixen a La Primavera de Botticelli, les quals es diferencien de les de Rubens per no anar nues. Encara que els dos van seguir el model clàssic de representar-les reunides, Rafael no va ser tan realista a l'hora de crear els cossos com ho va idear Rubens, qui ho va fer més naturalista i amb el reflex de l'ideal barroc.