SATURN DEVORANT UN FILL

Francisco de Goya y Lucientes 

Saragossa, 30 de març de 1746 – Gascunya, 16 d’abril de 1828

Aquesta pintura pertany a un dels 14 murals, anomenats Pintures Negres (estan pintats amb la tècnica d’oli al secco, les va pintar a les parets de la seva casa, concretament al menjador i al saló de casa seva). Goya va fer les pintures negres entre el  1820 i 1823.

A partir de l’any 1874, aquestes obres van ser passades de la paret al llenç pel restaurador Salvador Martínez Cubells, per encàrrec del banquer francès Frédéric Émile d’Erlanger. Les va presentar a l'exposició Universal de Paris de 1878, però al no tindre èxit, les va donar el 1881 al Museu del Prado.

Així estaven posades les 14 pintures a les parets de la casa (La Quinta del Sordo) de Goya:

Una de les pintures més famoses, és Saturn devorant un fill. Estava situat a l’esquerra de la finestra, a l’altre banda de la porta del menjador, concretament aquí:

És un quadre de 146 cm per 83 cm. En el quadre podem veure un home caníbal (Saturn) que té la boca molt oberta, els ulls molt grans i blancs, un aspecte no gaire habitual, i s’està menjat al seu fill; que en l’obra surt sense cap i sense una mà, tota la part superior del cos està plena se sang. Els colors són foscos i marronosos; el fons és casi negre, així que no podem ubicar ben bé el lloc, però podem suposar que està en una cova.

Saturn devorant el seu fill està inspirada en la mitologia romana. En ell, Saturn, també anomenat Cronos en la mitologia grega, explica que Saturn va destronar al seu pare, que era un Tità, i per por que a ell li passés el mateix cada cop que tenia un fill se’l cruspia, en el moment de néixer. En el moment que va tenir el seu últim fill, Zeus, la seva esposa, que era Rea, el va amagar i li va donar a Cronos una pedra embolicada amb draps en lloc del seu fill. Quan Zeus va créixer, va destronar al seu pare amb la ajuda dels Ciclops (que eren uns éssers mitològics d’un sol ull) i el va obligar a retornar els seus germans que Saturn s’havia cruspit.

En tots els 14 quadres, diferents psiquiatres han donat el seu punt de vista, ja que es van sentir atrets per aquest tipus de quadres. El psiquiatre espanyol Francisco Alonso Fernández va escriure El Enigma Goya. La personalidad de Goya y su pintura tenebrosa, que critica i analitza la seva vida i les seves obres; per l’obra Saturn devorant un fill, diu:

“Estas telas negras son una denuncia de los ingredientes estructurales del estado depresivo de Goya, como recordatorios vividos de dolor moral o dolor de vivir, el horror, la desesperanza, la soledad, la anhedonia, las ilustraciones alegóricas de la ruina, la culpa y la enfermedad [...] En plena efervescencia de la pintura negra y trágica [...] genera Goya el Saturno caníbal, o sea, el cruel y el sanguinario Saturno devorando uno de sus hijos [...] Es de presumir que la inspiración de este espeluznante y sangriento cuadro no hubiese sido ajena la fuerza autodestructora que entonces carcomía a Goya.”

El famós psiquiatre Freud, va atribuir-li una probable malenconia i destrucció, en la que així representa els seus quadres, i aquest en especial.

Museo del Prado

A l’esquerra tenim una fotografia, feta per el fotògraf Jean Laurent, de la pintura original que va fer i que estava ubicada a la paret de la seva casa, podem observar que també estava emmarcada per un marc de paper. A la dreta tenim la pintura passada al llenç que va fer el restaurador Salvador Martínez.