La Cultura Madrilenya

Va ser un grup de música madrileny entre els anys 1979 i 1992. Es considerat uns dels grups més influents de la música espanyola i esta dintre de la Movida madrilenya. Els tres membres principals del grup van ser Santiago Auserón (veu i guitarra), Luis Auserón (baix), Enrique Sierra (guitarra). També hi van haver-hi altres membres en la seva història, però no van estar-hi gaire temps. La cançó que hem triat per fer el videoclip és Paseo con la negra flor .

El Rostre del gran masturbador és un quadre d'estil surrealista que v a ser creat el 1929. Les mides són  de 110cm d'alçada per 150cm d’amplada, i està fet mitjançant la tècnica d'oli sobre tela.  Actualment es pot veure en el Museu Reina Sofia de Madrid. És considerada una de les obres més representatives del surrealisme. És un dels quadres més famosos de Salvador Dalí, un pintor català que va néixer a Figueres l'11 de maig de 1904 i va morir el 23 de gener de 1989. Va assistir a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, on va viure a la Residencia de Estudiantes. Allà va fer amistat amb un grup de joves que més endavant es van convertir en personalitats importants, com ara Luis Buñuel i Federico García Lorca, entre d'altres. Al cap d'uns anys va decidir anar un temps a Paris, lloc on va conèixer a Pablo Picasso. Al cap d'uns anys va conèixer la Gala, qui acabaria sent la seva mussa. En aquells anys a París va pintar el Rostre del gran mast...

El Palau Reial de Madrid és la residència oficial de la Família Reial Espanyola. Amb una superfície de 135.000 metres quadrats i més de 3.418 habitacions, és el palau més gran d'Europa. Està ubicat al carrer de Bailén, davant de la Plaça d'Orient i a la part occidental del centre històric de Madrid. A més, els seus jardins arriben fins a la ribera est del riu Manzanares. Aquest edifici ha rebut diferents noms al llarg de la seva història. Va ser anomenat Palau Nacional en el període de temps en el que Manuel Azaña, que era el president de la Segona República, va viure en el Palau. També és anomenat Palau d'Orient, ja que hi ha una plaça en la qual s'hi troba la façana de l'edifici que s'anomena Plaça d'Orient i que té la funcionalitat de mirador cap al Palau.  Va ser construït per iniciativa de Felip V amb l'objectiu de substituir al Real Alcázar, el qual es va cremar el 1724. Les obres van començar el 1737 i, al cap de disset ...

    TEATRE REAL - MADRID Teatre real: és un dels monuments més importants de la ciutat es va inaugurar el 1850 i es va mantenir com a teatre d'òpera fins a 1925, quan va tenir que tancar perquè       existien problemes estructurals a l'edifici   La manca d'ús, i alguns incidents, com l'explosió d'un polvorí que s'havia instal·lat al   seu interior, al final de la Guerra Civil, el van conduir a un estat gairebé ruïnós. D esprés de molts anys va patir una gran remodelació i es va tornar a inaugurar l'any   1997 com coliseu operístic    Tenia una capacitat per a 2.800 espectadors, hi havia dos salons de ball, tres salons de descans, una confiteria, un cafè, un tocador un guarda-roba.   Ja que una presentació podria arribar a costar 1.200.000 reals i als deutes per la   seva construcció, el Govern va decidir gestionar e...

LA PLAZA MAYOR - MADRID Els orígens de la plaça es remonten al segle XVI, amb la confluència dels camins (avui en dia carrers) de Toledo i Atocha. A les fora de la vila medieval. Se celebrava en aquest lloc, conegut com "Plaça del Raval". El mercat principal de la vila, construint en aquesta època una primera casa porticada, o llotja, per a regular el comerç a la plaça. En 1580, després d'haver traslladat la cort a madrid el 1561, Felip II encàrrec el projecte de remodelació de la plaça a Juan d'Herrera, començant-, l'enderroc de les "Cases de l'illa" de l'antiga plaça aquest mateix any. La Plaza Mayor ha patit tres grans incendis en la seva història: El primer d'ells en 6 al 7 de juliol de 1631: va ser a causa d'uns espurnes que van sortir d'un forn en una casa privada. El balanç va ser de tretze morts al llarg dels tres dies que va estar el foc incontrolat. El costat sud de la plaça va quedar destrossa...

És una de les cinc antigues portes reals mes importants de la ciutat de Madrid, ubicat a la Plaza de la Independencia . El rei Carles III, en el moment que va començar a governar, va voler arribar a Madrid a través d'un nou monument que ell va ordenar que el fessin, la Puerta de Alcalá. Era un rei que volia canviar Madrid, ja que en la capital espanyola hi havien moltes esglésies però casi no hi havien monuments. Així que va manar construir-la i substituir a l'antiga que hi havia, que portava des del S.XVI. Va ser construïda entre el 1769 i 1778 per l’arquitecte Francesco Sabatini i els autors Francisco Guitérrez Arribas i Roberto Michel.  Francesco Sabatini  Sabatini era l'arquitecte preferit per el rei Carles III, ja que sobresortia entre els altres gràcies a la seva manera de dissenyar monuments espectaculars. Va néixer al Regne de Sicília el 1722 i va morir al Regne d'Espanya al 1797. Va estudiar arquitectura i des de jove ja treballava per el r...

Les Tres Gràcies és un quadre que va ser creat el 1639 per l'artista Pedro Pablo Rubens, qui va néixer a Siegen, Westfàlia, el 28 de juny del 1577 i va morir a Anvers, Bèlgica, el 30 de maig del 1640. Va ser un bon diplomàtic i el pintor barroc més popular de l'escola d'Anvers, lloc més important en el desenvolupament del Barroc flamenc. És conegut pel seu estil exuberant, el qual destaca pel seu moviment, color i sensualitat. Dominava diverses llengües i va ser un gran humanista i un bon diplomàtic.  Les Tres Gràcies de Rubens és un quadre pintat a l'oli sobre taula i mesura 221cm d'altura per 181cm d'amplada. En tot el quadre destaquen els colors pàl·lids, la línia corba en la majoria de les figures i el petit cercle que formen les tres dones reunides mentre ballen. Les tres dones, les quals destaquen per la seva formositat, estan emmarcades per un arbre a l'esquerra i una cornucòpia daurada (que és un corn que representa l'abundància) situat...

Francisco de Goya y Lucientes  Saragossa, 30 de març de 1746 – Gascunya, 16 d’abril de 1828 Aquesta pintura pertany a un dels 14 murals, anomenats Pintures Negres (estan pintats amb la tècnica d’oli al secco, les va pintar a les parets de la seva casa, concretament al menjador i al saló de casa seva). Goya va fer les pintures negres entre el  1820 i 1823. A partir de l’any 1874, aquestes obres van ser passades de la paret al llenç pel restaurador Salvador Martínez Cubells, per encàrrec del banquer francès Frédéric Émile d’Erlanger. Les va presentar a l'exposició Universal de Paris de 1878, però al no tindre èxit, les va donar el 1881 al Museu del Prado. Així estaven posades les 14 pintures a les parets de la casa (La Quinta del Sordo) de Goya: Una de les pintures més famoses, és Saturn devorant un fill. Estava situat a l’esquerra de la finestra, a l’altre banda de la porta del me...